Filigrana
miércoles, 13 de marzo de 2013
miércoles, 6 de marzo de 2013
Xavi Castillo (Pot de Plom) comenta la dimisión de Camps y la primera noticia de Canal 9
Xavi Castillo (Pot de Plom) comenta de una manera muy objetiva la
dimisión de Francisco Camps (el ex-presidente de la Comunidad
Valenciana) y la primera noticia de Canal 9 (la televisión autonómica).
Xavi Castillo, hace de Rita Barberá por el Cabañal.
El genial actor alcoyano Xavi Castillo hace una divertida imitación de
Rita Barberá, y narra los enfados de ésta por lo que aparece en el caso
Gürtel, así como una interpretación de cómo aparece Rita por el Cabañal.
Els "Re-Peperos", un cas curiós per al seu estudi
Els "Re-Peperos", un cas curiós per al seu estudi
per OctaviMasià el diumenge, 5 / juny / 2011 a les 23:57 ·
Xavi Castillo sol interrompre els seus monòlegs,
habitualment abarrotats de públic, fent una pregunta molt senzilla: "ací...
algú del PP te que haver, porque si no, ¡no me salen las cuentas!".
A mi... "tampoco me salen las cuentas". I per tant, en
esta entrega de la guia útil per a poder eixir al carrer sense que ens
caiga la cara de vergonya vull parlar d'un dels fenòmens més estranys
del, ja de per si misteriós, comportament humà. Es un fenomen que no per
estrany deixa de ser d'allò més habitual i que ens pot donar molta llum per
entendre com hem pogut arribar a tindre el panorama polític actual.
Si tenim en conte que la ideologia de dretes sempre intenta afavorir als
sectors socials que controlen el capital i els recursos productius, com es
possible que aconseguisquen majories absolutes malgrat que estos sectors
socials són, clarament, una minoria.
Els últims estudis sociològics que s'han realitzat a tal efecte, demostren
que un dels motius que explica este misteri es l'existència dels "re-peperos"
(del PP, Però
Pobre) Són una tipologia de persones
humanes que desafien totes les lleis del trellat i de la lògica humana. Són
persones de classe mitja-baixa, treballadors, assalariats de tota la vida i amb
sous de merda que voten insistentment al PP.
No s'ha de confondre als peperos (gent que vota al PP
per defendre els seus interessos) amb els re-peperos (que
també voten al PP i ningú no entén el perquè) Es un grup molt mimetitzat
dins la societat i a simple vista passen desapercebuts, Però amb un poc
d'atenció són fàcilment identificables.
El primer que necessitem per tal de
localitzar-los es un senzill qüestionari com el següent:
- Front a qualsevol senzilla pregunta sobre l'actualitat política ells diran que de política no entenen , que són apolítics... Però curiosament tots votaran al PP (lo que confirma la seua primera premissa de que, efectivament, no entenen de política)
- Si els preguntes què pensen dels casos de corrupció dels polítics ells contestaran que tots els polítics fan igual. Pel contrari, la resposta serà molt diferent si el polític corrupte es del PSOE.
- Si els preguntem sobre l'atur i la situació laboral del país no tardaran gens en traure el recurrent tema dels immigrants. I es que, curiosament, sent ells uns "pobres desgraciats" (com som la majoria i en el bon sentit de la paraula) tenen una malaltosa animadversió per tots aquells que encara ho passen pitjor i tenen una situació molt més desfavorida. Este curiós fenomen el tractarem més avant.
- Si després d'estes preguntes noteu una certa incomoditat, es normal, tinga-us en conte que esta gent són de la teoria que en esta vida es millor no significar-se. Clar que, gràcies a esta guia... Sels ha acabat els temps de l'anonimat.
Una vegada identificat al subjecte re-pepero és important
entendre a qué es deu este inexplicable comportament i quines causes són les
que el provoquen. D'entre totes, cal ressenyar les següents:
- La catarsis del llepaculs. Fenomen psicològic pel que persones de classe mitja-baixa amb recursos econòmics limitats acaben pensant que si estan amb els qui tenen poder i diners... Alguna cosa se'ls apegara. I malgrat que mai no veuen el més mínim resultat positiu a lo llarg de la vida, es dona igual i continuen recolzant els rics i poderosos.
- La catarsis del desgraciat. Este desviament psíquic esta inversament relacionat amb l'anterior i, pel mateix proces mental que pensen que la riquesa es pot apegar, també creuen que la pobresa es pot contagiar. Este es el motiu pel que estos subjectes desenvolupen una malaltosa animadversió per aquelles persones que encara són més pobres que ells com marginats, immigrants etc.
De la convivència de estes dos catarsis en la psique d'estos subjectes es
deriven actituds com les de depreciar l'ensenyament públic i
voler dur als seus fills a col.legis privats o concertats, parlar als
seus fills en castellà malgrat que els pares siguen valencians-parlants,
arremetre amb rabia contra polítics de partits d'esquerres que
tenen una situació econòmica superior a la d'ells...
També patixen de la síndrome d'Estocolm, ja que es troben
millor si donen el suport a aquells que de seguida que puguen, i gràcies als
seus vots, retallaran els seus drets, endurirán les condicions laborals i els
fotran tot el que puguen. Però ells contents i pagats. També hi han sociòlegs
que veuen certes influències de pràctiques massoquistes que
més enllà del sexe volen gaudir inflingint-se dolors socials i econòmics. Però
esta no es la meua especialitat i no tinc molta informació al respecte.
Amb tot
açò ja sou capaços de localitzar als
re-peperos i reconéixer-los. En la pròxima entrega parlarem de
còm hem d'actuar quan s'hi trobem davant d'un d'ells. També estudiarem més
endavant un altre cas molt curiòs: qué collons els passa als taxistes?
Suscribirse a:
Entradas (Atom)